Passar no és la solució

Durant els tres mesos de pràctiques he observat l'actitud d'una mestra de l'escola (no de la meva tutora) cap a un nin magrebí amb molts de problemes familiars fins a tal punt que els serveis socials han hagut d'intervenir. Aquest nen a part dels seus problemes a casa també és un nen problemàtic amb els altres companys. 

La tutora davant tot això que acabo d'esmentar, diu: pas completament d'ell, jo ja he fet tot el que podia fer. Jo m'he fixat amb la seva actitud i realment és com ella diu passa totalment del nen, dins classe es com si hi hagués un moble més dins l'aula, no l'ajuda amb res i tampoc l'escolta, si hi ha qualque baralla directament el castiga, no vol sentir la seva versió dels fets es creu a l'altre/a sense voler sabre res més  i durant la setmana queda molts de dies castigat fora poder jugar al pati. La  tutora no sap fer res més que queixar-se a tots els altres mestres dient que té el nin més dolent i problemàtic de tota l'escola i ja no sap que ha de fer amb ell.

Aquesta setmana ha vengut amb una ferida al braç que feia molta mala pinta i també amb una ungla mig aixecada  la meva tutora i jo li hem dit tota la setmana que havia d'anar al metge perquè aquella farida es podia infectar. Avui ha vengut a l'escola amb la ferida tapada amb "celo". La seva tutora davant aquest fet no ha fet res, qui s'ha preocupat ha estat la meva tutota. Quant ha acabat el patí l'ha anat a curar i les ferides han quedat netes i desinfectades. 

Si la seva família passa d'ell almenys la tutora que li faci costat i intenti donar-li tot allò que a casa seva no reb, ell no és més que un infant que li ha tocat viure aquesta situació familiar. Avui per jo ha estat un dia un poc dur perquè no m'imaginava mai que hi pogués haver gent amb el cor tan fort i tot el dia he estat pensant amb això, no m'ho he pogut treure del cap. 

PERQUÈ TOTS SOM PERSONES!

Voltes i voltes

A la meva classe hi ha una nina amb espina bífida, va amb cadira de rodes i sempre té una ATE al seu costat. A les classes d'educació física està totalment excluida, la mestra no fa cap tipus d'adaptació per ella, ni tansols es molesta per motivar-la i reforçar-la; podriem dir que passa totalment d'ella. Les classes d'educació física es basen en fer-la pujar a una plataforma amb rodetes (no sé el seu nom) que el centre va comprar aposta per ella i es passa l'hora d'educació física fent voltes pel pati damunt aquesta plataforma, sempre a n'aquestes classes veus na Maria cansada i poc motivada però és una cosa ben normal ja que li costa molt desplaçar-se perquè ho fa pujada damunt aquesta plataforma i arrosega els colzes per enterra i a més en el pati aquests dies ja comença a fer molta calor.
Na Maria li diu sempre a la mestra: estic cansada i la mestra li diu: no te vull veure aturada segueix. Mentrestant la resta de companys botaven a la corda i feien jocs mes divertits. 

Pens que l'àrea d'educació física seria el lloc adient perquè na Maria pogués reforçar la seva musculatura jugant amb els altres nins i sobretot es sentiria partícip de tots els jocs.

Una mica de discrecció

La tutora de la meva classe l'altre dia va fer una demanda a l'orientadora perquè creu que hi ha un nin amb dislèxia. L'orientadora va venir dos dies a observar-lo i jo li vaig mostrar molts escrits seus. El tercer dia va entrar per la porta mentre els nins estàven fent una expressió escrita de castellà, i l'orientadora va dir: En Miquel podria venir amb jo?? Miquel agafaràs un llàpis i una goma per favor

Tots els nins es miraren sorpresos i inmediatament ens vàren demanar a mi i a la tutota: on va en Miquel? Per què ha agafat un llàpis? Tota l'hora vàren preguntar per ell i ja no prestàren ni atenció a l'expressió escrita de castellà.

Jo vaig fer la meva pròpia reflexió i vaig pensar que sempre hi ha la mania de treure els infants defora de l'aula perquè l'orientadora hagués pogut aprofitar que feien una expressió escrita i quedar dins l'aula a observar-lo o sinó pensar una altre manera millor de fer-ho, perque segur que en Miquel es va sentir inferior i diferent a la resta dels seus companys. 

Després va venir i tots els altres li vàren demanar que havia fet aquella estona i ell els i va contar a tots que havia escrit paraules i llegit un text.

Tot per una fotocòpia de menys...

Ja fa quasi un mes que feim pràctiques i durant aquest temps he tingut temps suficient per veure aspectes negatius i que si tingués l'oportunitat canviaria actituds d'alguns mestres cap als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.
Començaré dient que l'altre dia a la classe de castellà vàrem fer una comprensió lectora amb una fitxa,  la mestra va fer fotocòpies però les justes per els alumnes, de tal manera que ella es va quedar sense fitxa per poder seguir la lectura. El que va fer la mestra va ser agafar la fitxa de'n "X" el qual és un alumne amb necessitats específiques de suport educatiu associades a condicions personals i te un retràs maduratiu molt significatiu i això fa que tingui un nivell de castellà de 4 anys d'EI. En "X" va estar tota la classe sense fer res mirant els altres companys com seguien la lectura mentre ell no tenia ni la fitxa al davant.

Segur que no hagués seguit la lectura però almenys s'hagués sentit com la resta de companys i partícip d'aquella activitat. Encara que el millor per ell hagués estat preparar-li una comprensió lectora amb una lectura senzilla i curta acompanyada de suport visual.
PERQUÈ TOTS MEREIXEM UNA OPORTUNITAT!!!