Voltes i voltes

A la meva classe hi ha una nina amb espina bífida, va amb cadira de rodes i sempre té una ATE al seu costat. A les classes d'educació física està totalment excluida, la mestra no fa cap tipus d'adaptació per ella, ni tansols es molesta per motivar-la i reforçar-la; podriem dir que passa totalment d'ella. Les classes d'educació física es basen en fer-la pujar a una plataforma amb rodetes (no sé el seu nom) que el centre va comprar aposta per ella i es passa l'hora d'educació física fent voltes pel pati damunt aquesta plataforma, sempre a n'aquestes classes veus na Maria cansada i poc motivada però és una cosa ben normal ja que li costa molt desplaçar-se perquè ho fa pujada damunt aquesta plataforma i arrosega els colzes per enterra i a més en el pati aquests dies ja comença a fer molta calor.
Na Maria li diu sempre a la mestra: estic cansada i la mestra li diu: no te vull veure aturada segueix. Mentrestant la resta de companys botaven a la corda i feien jocs mes divertits. 

Pens que l'àrea d'educació física seria el lloc adient perquè na Maria pogués reforçar la seva musculatura jugant amb els altres nins i sobretot es sentiria partícip de tots els jocs.

Una mica de discrecció

La tutora de la meva classe l'altre dia va fer una demanda a l'orientadora perquè creu que hi ha un nin amb dislèxia. L'orientadora va venir dos dies a observar-lo i jo li vaig mostrar molts escrits seus. El tercer dia va entrar per la porta mentre els nins estàven fent una expressió escrita de castellà, i l'orientadora va dir: En Miquel podria venir amb jo?? Miquel agafaràs un llàpis i una goma per favor

Tots els nins es miraren sorpresos i inmediatament ens vàren demanar a mi i a la tutota: on va en Miquel? Per què ha agafat un llàpis? Tota l'hora vàren preguntar per ell i ja no prestàren ni atenció a l'expressió escrita de castellà.

Jo vaig fer la meva pròpia reflexió i vaig pensar que sempre hi ha la mania de treure els infants defora de l'aula perquè l'orientadora hagués pogut aprofitar que feien una expressió escrita i quedar dins l'aula a observar-lo o sinó pensar una altre manera millor de fer-ho, perque segur que en Miquel es va sentir inferior i diferent a la resta dels seus companys. 

Després va venir i tots els altres li vàren demanar que havia fet aquella estona i ell els i va contar a tots que havia escrit paraules i llegit un text.

LOS COLORES DE LAS FLORES

Perquè no hi ha res impossible ! d'una manera o d'una altra tothom pot arribar a la seva meta i aquest video és un exemple d'això!

L'altre dia a la classe de medi vàrem fer uns experiments molt interesants, aprofitant que estudiam l'aigua, férem experiments amb aigua.

 Els nins estàven molt motivats i aquets dies ens han tornat demanar si n'haviem de tornar a fer perquè els va agradar molt.

Aquí varem ficar sal damunt el gel i despres posarem un filet i vérem que el filet s'aferrava al gel i quant estiràvem el gel quedava aferrat al fil.

Aquí ficarem molts objectes dins l'aigua i vérem que l'aigua sortia per dalt del tassó. Ficàrem 99 objectes

És molt més fàcil així...

L'altre dia la meva companya Marta i jo, com cada dijous anàrem a visitar els infants hospitalitzats a Son Espases. Allà només hi ha dos infants hospitalitzats, un nin de 20 anys no escolaritzat que està les 24 hores del dia tancat dins l'hospital, i una nina de 10 anys que sí està escolaritzada i cada dia va al Camilo Jose Cela amb una ambulància i una enfermera sempre al seu costat, ja que viu gràcies a la respiració asistida i si alguna cosa fallàs en qüestió de pocs minuts  podria passar alguna cosa molt greu. Aquesta nina passa gairebé part del seu dia a l'hospital, encara que la familia està molt pendent d'ella i de tant en tant la treuen per dur-la a casa seva.

Us explic tot això perquè l'altre dia vàrem obrir l'agenda per posar-nos a fer els deures i ens vàrem trobar amb una activitat que ens va deixar una mica "trastocades" la mestra; va escriure-li a l'agenda:

- Explica els avantatges i inconvenients de viure a una ciutat

- Explica els avantatges i inconvenients de tenir una mascosta a casa

La mestra sap que la nina no té molta vida fora de l'hospital i molt menys sap de mascotes, ja que l'hospital es com si fos casa seva i com és lògic no poden entrar els animals.El que em va sorprendre és que no era un exercici del llibre (aixi encara ho hagués pogut entendre un poc més), sinó que ella mateixa, la mestra, va apuntar-li a l'agenda com a deures; apart d'una "animalada" més de deures que millor no entrar a comentar!