Una mica de discrecció

La tutora de la meva classe l'altre dia va fer una demanda a l'orientadora perquè creu que hi ha un nin amb dislèxia. L'orientadora va venir dos dies a observar-lo i jo li vaig mostrar molts escrits seus. El tercer dia va entrar per la porta mentre els nins estàven fent una expressió escrita de castellà, i l'orientadora va dir: En Miquel podria venir amb jo?? Miquel agafaràs un llàpis i una goma per favor

Tots els nins es miraren sorpresos i inmediatament ens vàren demanar a mi i a la tutota: on va en Miquel? Per què ha agafat un llàpis? Tota l'hora vàren preguntar per ell i ja no prestàren ni atenció a l'expressió escrita de castellà.

Jo vaig fer la meva pròpia reflexió i vaig pensar que sempre hi ha la mania de treure els infants defora de l'aula perquè l'orientadora hagués pogut aprofitar que feien una expressió escrita i quedar dins l'aula a observar-lo o sinó pensar una altre manera millor de fer-ho, perque segur que en Miquel es va sentir inferior i diferent a la resta dels seus companys. 

Després va venir i tots els altres li vàren demanar que havia fet aquella estona i ell els i va contar a tots que havia escrit paraules i llegit un text.