M'ENDEVINES?

La tutora em va demanar abans de començar el tercer trimestre si podia dur a terme la UD dels oficis i dels mitjans de transports. A la primera sessió per introduir els mitjans de transports vaig fer endevinalles amb els mitjans de transport. El joc consistia en que jo llegia una endevinalla sobre algun mitjà de transport i ells havien de saber quin mitjà era, però per donar-lis pistes vaig pensar fer un plafó i aferrar la imatge en forma de puzzle, de manera que jo vaig dividir la imatge en nou parts i cada vegada aferrava més parts fins que ja  podien veure part de la imatge i així ells ja sabien la resposta de l'endevinalla. 

Aquest joc els va agradar molt, sobretot en els infants NESE perquè alguns dies que la tutora donava joc lliure dins l'aula ells sempre jugàven a n'aquest joc.

Aquí vos pos unes quantes fotografies i així entendreu millor el joc

 Aquí anava aferrant el puzzle de manera que els i anava donant pistes una darrera l'altre

També per treballar els mitjans de transports vaig fer 4 grups d'experts, una eren experts sobre els mitjans aeris, altres sobre els marítims, terrestres i ferroviaris. Jo els vaig repartir una cartolina amb preguntes a cada grup de manera que cada grup havia de conestar les preguntes i sinó les sabien havien d'investigar. Tots els grups s'implicaren molt i vàren fer molta feina cercant i recollint informació de llibres i internet. Despres cada grup va sortir a llegir el que havia contestat a les preguntes. Els infants NESE també estàven molt motivats i aportaven informació del que ells sabien sobre els mitjans de tranports.

Passar no és la solució

Durant els tres mesos de pràctiques he observat l'actitud d'una mestra de l'escola (no de la meva tutora) cap a un nin magrebí amb molts de problemes familiars fins a tal punt que els serveis socials han hagut d'intervenir. Aquest nen a part dels seus problemes a casa també és un nen problemàtic amb els altres companys. 

La tutora davant tot això que acabo d'esmentar, diu: pas completament d'ell, jo ja he fet tot el que podia fer. Jo m'he fixat amb la seva actitud i realment és com ella diu passa totalment del nen, dins classe es com si hi hagués un moble més dins l'aula, no l'ajuda amb res i tampoc l'escolta, si hi ha qualque baralla directament el castiga, no vol sentir la seva versió dels fets es creu a l'altre/a sense voler sabre res més  i durant la setmana queda molts de dies castigat fora poder jugar al pati. La  tutora no sap fer res més que queixar-se a tots els altres mestres dient que té el nin més dolent i problemàtic de tota l'escola i ja no sap que ha de fer amb ell.

Aquesta setmana ha vengut amb una ferida al braç que feia molta mala pinta i també amb una ungla mig aixecada  la meva tutora i jo li hem dit tota la setmana que havia d'anar al metge perquè aquella farida es podia infectar. Avui ha vengut a l'escola amb la ferida tapada amb "celo". La seva tutora davant aquest fet no ha fet res, qui s'ha preocupat ha estat la meva tutota. Quant ha acabat el patí l'ha anat a curar i les ferides han quedat netes i desinfectades. 

Si la seva família passa d'ell almenys la tutora que li faci costat i intenti donar-li tot allò que a casa seva no reb, ell no és més que un infant que li ha tocat viure aquesta situació familiar. Avui per jo ha estat un dia un poc dur perquè no m'imaginava mai que hi pogués haver gent amb el cor tan fort i tot el dia he estat pensant amb això, no m'ho he pogut treure del cap. 

PERQUÈ TOTS SOM PERSONES!

AIXÍ HAURIA DE SER...

L'altre dia vaig trobar un video i em va semblar molt interessant per la manera de fer feina d'una escola de Catalunya. És una escola inclusiva i els alumnes estan organitzats dins l'aula per nivells de capacitat i sempre tenen dues o tres mestres dins l'aula. Així aquestes poden atendre a tota la diversitat i no només a n'aquells alumnes que tenen la dificultat més "marcada".Les mestres expliquen que els alumnes no sabrien treballar d'altre manera, perquè ja estan acostumats a tenir dues o tres mestres dins l'aula. El video explica que treballar amb dues o tres mestres implica coordinació, pogramar junts i el grau de responsabilitat no cau només damunt la tutora sinó que es responsabilitat de tots els mestres que entren dins l'aula, es tracta d'una tasca compartida.

Treballen molt per tallers de llengua, es tracta de tallers de comprensió oral i escrita, organitzen la classe en petits grups de manera que tots haguin de passar per els diferents tallers durant la setmana. Hi ha tallers que els nins treballen de manera individual i altres tallers que estan recolzats per els mestres. 

M'agradaria a un futur poder treballar així, pens que és molt gratificant poder atendre la diversitat i disenyar dinàmiques pensades perquè tots puguin asolir els objectius d'una manera o una altra. 

Aquí vos deix el link del video:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=78559

Voltes i voltes

A la meva classe hi ha una nina amb espina bífida, va amb cadira de rodes i sempre té una ATE al seu costat. A les classes d'educació física està totalment excluida, la mestra no fa cap tipus d'adaptació per ella, ni tansols es molesta per motivar-la i reforçar-la; podriem dir que passa totalment d'ella. Les classes d'educació física es basen en fer-la pujar a una plataforma amb rodetes (no sé el seu nom) que el centre va comprar aposta per ella i es passa l'hora d'educació física fent voltes pel pati damunt aquesta plataforma, sempre a n'aquestes classes veus na Maria cansada i poc motivada però és una cosa ben normal ja que li costa molt desplaçar-se perquè ho fa pujada damunt aquesta plataforma i arrosega els colzes per enterra i a més en el pati aquests dies ja comença a fer molta calor.
Na Maria li diu sempre a la mestra: estic cansada i la mestra li diu: no te vull veure aturada segueix. Mentrestant la resta de companys botaven a la corda i feien jocs mes divertits. 

Pens que l'àrea d'educació física seria el lloc adient perquè na Maria pogués reforçar la seva musculatura jugant amb els altres nins i sobretot es sentiria partícip de tots els jocs.

Una mica de discrecció

La tutora de la meva classe l'altre dia va fer una demanda a l'orientadora perquè creu que hi ha un nin amb dislèxia. L'orientadora va venir dos dies a observar-lo i jo li vaig mostrar molts escrits seus. El tercer dia va entrar per la porta mentre els nins estàven fent una expressió escrita de castellà, i l'orientadora va dir: En Miquel podria venir amb jo?? Miquel agafaràs un llàpis i una goma per favor

Tots els nins es miraren sorpresos i inmediatament ens vàren demanar a mi i a la tutota: on va en Miquel? Per què ha agafat un llàpis? Tota l'hora vàren preguntar per ell i ja no prestàren ni atenció a l'expressió escrita de castellà.

Jo vaig fer la meva pròpia reflexió i vaig pensar que sempre hi ha la mania de treure els infants defora de l'aula perquè l'orientadora hagués pogut aprofitar que feien una expressió escrita i quedar dins l'aula a observar-lo o sinó pensar una altre manera millor de fer-ho, perque segur que en Miquel es va sentir inferior i diferent a la resta dels seus companys. 

Després va venir i tots els altres li vàren demanar que havia fet aquella estona i ell els i va contar a tots que havia escrit paraules i llegit un text.

LOS COLORES DE LAS FLORES

Perquè no hi ha res impossible ! d'una manera o d'una altra tothom pot arribar a la seva meta i aquest video és un exemple d'això!

L'altre dia a la classe de medi vàrem fer uns experiments molt interesants, aprofitant que estudiam l'aigua, férem experiments amb aigua.

 Els nins estàven molt motivats i aquets dies ens han tornat demanar si n'haviem de tornar a fer perquè els va agradar molt.

Aquí varem ficar sal damunt el gel i despres posarem un filet i vérem que el filet s'aferrava al gel i quant estiràvem el gel quedava aferrat al fil.

Aquí ficarem molts objectes dins l'aigua i vérem que l'aigua sortia per dalt del tassó. Ficàrem 99 objectes