Durant els tres mesos de pràctiques he observat l'actitud d'una mestra de l'escola (no de la meva tutora) cap a un nin magrebí amb molts de problemes familiars fins a tal punt que els serveis socials han hagut d'intervenir. Aquest nen a part dels seus problemes a casa també és un nen problemàtic amb els altres companys.
La tutora davant tot això que acabo d'esmentar, diu: pas completament d'ell, jo ja he fet tot el que podia fer. Jo m'he fixat amb la seva actitud i realment és com ella diu passa totalment del nen, dins classe es com si hi hagués un moble més dins l'aula, no l'ajuda amb res i tampoc l'escolta, si hi ha qualque baralla directament el castiga, no vol sentir la seva versió dels fets es creu a l'altre/a sense voler sabre res més i durant la setmana queda molts de dies castigat fora poder jugar al pati. La tutora no sap fer res més que queixar-se a tots els altres mestres dient que té el nin més dolent i problemàtic de tota l'escola i ja no sap que ha de fer amb ell.
Aquesta setmana ha vengut amb una ferida al braç que feia molta mala pinta i també amb una ungla mig aixecada la meva tutora i jo li hem dit tota la setmana que havia d'anar al metge perquè aquella farida es podia infectar. Avui ha vengut a l'escola amb la ferida tapada amb "celo". La seva tutora davant aquest fet no ha fet res, qui s'ha preocupat ha estat la meva tutota. Quant ha acabat el patí l'ha anat a curar i les ferides han quedat netes i desinfectades.
Si la seva família passa d'ell almenys la tutora que li faci costat i intenti donar-li tot allò que a casa seva no reb, ell no és més que un infant que li ha tocat viure aquesta situació familiar. Avui per jo ha estat un dia un poc dur perquè no m'imaginava mai que hi pogués haver gent amb el cor tan fort i tot el dia he estat pensant amb això, no m'ho he pogut treure del cap.
PERQUÈ TOTS SOM PERSONES!
No hay comentarios:
Publicar un comentario