És molt més fàcil així...

L'altre dia la meva companya Marta i jo, com cada dijous anàrem a visitar els infants hospitalitzats a Son Espases. Allà només hi ha dos infants hospitalitzats, un nin de 20 anys no escolaritzat que està les 24 hores del dia tancat dins l'hospital, i una nina de 10 anys que sí està escolaritzada i cada dia va al Camilo Jose Cela amb una ambulància i una enfermera sempre al seu costat, ja que viu gràcies a la respiració asistida i si alguna cosa fallàs en qüestió de pocs minuts  podria passar alguna cosa molt greu. Aquesta nina passa gairebé part del seu dia a l'hospital, encara que la familia està molt pendent d'ella i de tant en tant la treuen per dur-la a casa seva.

Us explic tot això perquè l'altre dia vàrem obrir l'agenda per posar-nos a fer els deures i ens vàrem trobar amb una activitat que ens va deixar una mica "trastocades" la mestra; va escriure-li a l'agenda:

- Explica els avantatges i inconvenients de viure a una ciutat

- Explica els avantatges i inconvenients de tenir una mascosta a casa

La mestra sap que la nina no té molta vida fora de l'hospital i molt menys sap de mascotes, ja que l'hospital es com si fos casa seva i com és lògic no poden entrar els animals.El que em va sorprendre és que no era un exercici del llibre (aixi encara ho hagués pogut entendre un poc més), sinó que ella mateixa, la mestra, va apuntar-li a l'agenda com a deures; apart d'una "animalada" més de deures que millor no entrar a comentar!

EL CIRCO DE LAS MARIPOSAS

"Encara que el camí sigui difícil, sempre podrem aconseguir el nostre propòsit, si creiem que és possible" 

Tot per una fotocòpia de menys...

Ja fa quasi un mes que feim pràctiques i durant aquest temps he tingut temps suficient per veure aspectes negatius i que si tingués l'oportunitat canviaria actituds d'alguns mestres cap als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.
Començaré dient que l'altre dia a la classe de castellà vàrem fer una comprensió lectora amb una fitxa,  la mestra va fer fotocòpies però les justes per els alumnes, de tal manera que ella es va quedar sense fitxa per poder seguir la lectura. El que va fer la mestra va ser agafar la fitxa de'n "X" el qual és un alumne amb necessitats específiques de suport educatiu associades a condicions personals i te un retràs maduratiu molt significatiu i això fa que tingui un nivell de castellà de 4 anys d'EI. En "X" va estar tota la classe sense fer res mirant els altres companys com seguien la lectura mentre ell no tenia ni la fitxa al davant.

Segur que no hagués seguit la lectura però almenys s'hagués sentit com la resta de companys i partícip d'aquella activitat. Encara que el millor per ell hagués estat preparar-li una comprensió lectora amb una lectura senzilla i curta acompanyada de suport visual.
PERQUÈ TOTS MEREIXEM UNA OPORTUNITAT!!!

 

Hola companys i companyes!

Vos vull donar la benvinguda al meu blog, esper que sigui una eina útil per tots/es. D'aquesta manera podrem llegir les experìencies i vivències reals dins les aules ja que moltes vegades es contradiuen amb el que hem estudiat.

SOM-HI!!!